cabecera.gif (43512 bytes)




malalatia1.gif (26388 bytes)

 
La malaltia

La malaltia de Parkinson és un procés degeneratiu del sistema nerviós que afecta les zones del cervell encarregades del control i coordinació del moviment, del to muscular i de la postura.

Es produeix per la pèrdua de neurones pigmentades situades a la profunditat del cervell (substància negra), productores d’una substància química – DOPAMINA – essencial per a la regulació dels moviments i per a que es realitzen de forma harmònica i efectiva.

Quan hi ha una reducció marcada del nivell de dopamina, les estructures que reben aquesta substància – receptors dopaminèrgics – localitzats a una regió del cervell anomenada “cos estriat”, no són estimulades de forma correcta i es produeixen els símptomes de la malaltia.

És una malaltia de distribució mundial, afecta a totes les classes socio-econòmiques amb un discret predomini masculí (55-60%). La seva prevalença (nombre de casos existents a una comunitat) és de 160-200 casos/100.000 habitants augmentant a l’1% (1.000/100.000) en majors de 60 anys. La incidència (nombre de casos nous) és de 20 casos nous/100.000 habitants i any. A Espanya es calcula que hi ha 70.000 afectats de malaltia de Parkinson.


La malaltia comença entre els 40 i 70 anys, amb un pic d’edat d’inici a la 6ª dècada (55 anys). Hi ha un augment d’incidència a mida que augmenta l’edat, només un 10% dels casos abans dels 40 anys essent molt poc freqüent abans dels 30.


Quina és la causa?

La causa n’és desconeguda i probablement multifactorial. Factors de risc acceptats actualment són: l’edat avançada, la raça (menys freqüents en negres), els aspectes genètics (s’han descobert els 12 gens que predisposen a la malaltia), factors ambientals (vida rural, ingesta d’aigua de pous, contacte amb pesticides), el restrenyiment, la depressió.

S’ha parlat de l’efecte protector del cafè i del tabac, probablement en relació a la modificació dels neurotransmissors cerebrals.


Hi ha tractament?

 

Actualment es disposa de moltes possibilitats terapèutiques farmacològiques – L-dopa, agonistes dopaminèrgics, inhibidors de la MAO-B i de la COMT, amantadina, anticol•linèrgics – que tenen com a finalitat augmentar la disponibilitat de dopamina a nivell del cervell be per administració de precursors de la dopamina o estimulant directament els receptors dopaminèrgics o inhibint els enzims responsables de la seva destrucció; uns altres tenen un efecte neuroprotector, impedint la destrucció neuronal.

En l’actualitat, disposem d’un tractament quirúrgic, amb estimulació cerebral profunda, que, en fases avançades i en casos seleccionats dona bons resultats.

Finalment, i no per això menys important, hi ha un tractament no farmacològic, encaminat a millorar la major part dels símptomes i a l’adaptació a la vida diària.


S’apliquen millores en aspectes dietètics, de fisioteràpia, s’estimula l’exercici regular, es realitza psicoteràpia, estimulació cognitiva, teràpia ocupacional, logopèdia, intervencions psicosocials i, finalment, l’educació del pacient i del cuidador per tal d’entendre la malaltia i poder afrontar-la millor.

 


· · web design by Álvaro Faura · ·